Confinament

C-Dia1

5 de la tarda i he jugat amb el Roc, he netejat tota la casa, vidres inclosos, he retocat algunes fotografies per a una pròxima entrega i fins i tot he pogut començar aquest diari.

El temps passa d’una manera agradable, tinc temps per fer tot allò que fins ara deixava per demà.

Una parada obligatòria quan el meu cos i ment més ho necessitava per a dedicar-me a la meva família i a mi.

C-Dia2

S’escolta la canalla jugar als patis del costat, miro per la finestra, només veig passar un senyor amb una barra de pa. M’ha arribat la ressenya d’uns nuvis a Google busniness que feia temps esperava.

Diuen que el ibuprofé no va bé, millor paracetamol així que em disposo a sortir de casa amb un buff per si he d’entrar a la farmàcia. Pel camí em trobo un repartidor de menjar japonès amb mascareta carregat amb bosses de menjar. A l’arribar a la farmàcia hi ha un cartell on indica que t’atenen per la finestreta, genial! Ja tenim paracetamol.

C-Dia3

Amb el xip de dilluns però amb llits fets i pica sense plats. A un bon ritme, sense estrès si són.

Sembla que la meva tos millora amb llet calenta i mel, bones notícies per la meva mare. Coneguts han donat positiu en covid-19, res greu de moment. L’Eina cooperativa per la qual treballo de forma aliena, amb una filosofia cooperativa ens dóna la gran notícia que mantenim la nostra situació laboral, avançarem feina des de casa.

20.00h. Recordo que és l’aplaudiment d’agraïment, surto al pati a unir-me i m’emociono, pujo al terrat i sento a tothom molt juny, aplaudiments llunyans, no veig a ningú, només llumetes a les finestres.

Gràcies!!!

C-Dia 4

Em desperto i per un moment em plantejo si això és real.
He perdut 2kg. serà que la meva ansietat ha marxat i que el consum responsable d’aliments ajuda.
He sortit a comprar no teníem llet, de camí a la tenda puc contemplar el meu entorn, sento nens cantar des de les finestres, un músic tocant, totes anem d’1 en 1.

Al super hi ha aliments per totes, hi ha qui porta mascareta i guants i qui res. Tinc tos, de cop i volta m’atabalo i vull sortir d’allà, tot el que toco puc infectar o infectar-me, entro en psicosi.

Truco a la meva mare i em diu que ella està bé o això creu perquè porta tot el matí separant tota la seva col·lecció de botons per colors.

Fa 4 dies portava un ritme de vida que no em deixava gaudir del Roc, pensava que era impossible parar, tenia la sensació d’estar perdent-me aquesta etapa tan important del meu fill. El primer dia que ens van dir que començàvem el confinament una amiga em va dir que tindria temps per dedicar-li al Roc i així estic fent.

C-Dia 5

Estem perdent la rutina, avui ens llevem més tard, el Marc fa estona que teletreballa però esmorza amb nosaltres.

Vitamina D a tope!

Les 16.00h. fem canvi de torn, em toca treballar a mi, per sort tinc feina endarrerida de retoc, m’ajuda a relaxar-me i deixar de pensar per un moment.

Agraïts de tenir aquest pati ara mateix.

La importància de rentar les mans.

20.00h. M’agrada el moment de l’aplaudiment d’agraïment, pujar al terrat i sentir-me connectada amb els altres.

C-Dia 6

Ahir a la nit vaig començar a necessitar parlar amb la gent, 3h. de videotrucades, avui ens despertem tard.

Dia del pare, li preparem el seu millor esmorzar i un paper ple de regals… Temps. El Roc no tenia clar que li agradés, ell li hagués agradat comprar el joc del Zelda, però ha vist que el Papa ha quedat encantat amb el regal.

Fa bon dia, aprofitem per carregar-nos de vitamina D. S’escolten tot el matí les obres del voltant, no entenc res. Començo a plantejar-me quan acabarà això.

Arriben les 20.00h i m’encanta pujar al terrat a escoltar a la gent, cada cop som més.

C-Dia 7

Jo intento treballar i ell fa les seves feines, avui català i castellà.

Aquest matí ha fet una videotrucada amb el seu amic Miguel, poca cosa s’han dit, però sé que li ha agradat molt poder veure’l. Tenim un grup de Whatsapp amb els companys de classe i em demana veure de tant en tant als seus amics als vídeos.

Ahir se li va trencar la seva tassa preferida, va plorar molt i avui l’hem pogut arreglat.

És genial escoltar-lo taral·lejar, cada cosa que fa amb il·lusió.

C-Dia 8

Una alegria de bon matí, ens llevem tard, és cap de setmana i estem tots de festiu, el meu germà ja m’ha trucat fa estona, avui rebrem la seva breu visita, dilluns ha de sortir a treballar i va deixar el cotxe al taller abans del confinament, així que és l’excusa perfecta per veure’l i donar-li les claus del meu cotxe.

El Tiet Uri ens ha portat berlines, tot un detall, no tenim cap capritx a casa des del confinament.

Valorem molt poder gaudir d’aquest moment al sol. Normalment és el que fem. Nosaltres no solem anar a restaurants, som feliços a casa o de pícnic.

Una partida a la patata caliente del Dobble.
Aprofitem que tenim al Marc amb nosaltres per fer tarda de jocs de taula al sol.

Avui he sortit a llençar la brossa, només m’he creuat amb persones soles, amb carros de la compra o el gos, alguns amb mascareta i altres sense, se’m fa estrany el silenci del carrer.
Torno a casa, allà tinc per sort tota la meva família confinada, estem junts, de moment bé perquè truco a la resta de família i tots estan bé.

Avui amb la dutxa m’he perdut l’aplaudiment de les 20.00h. quina llastima, però em conformo amb les salutacions de crits a cegues a l’hora del dinar al terrat, una connexió amb la resta de gent que a mi m’agrada i el Marc no comparteix.

C-Dia 9

Avui ens han dit que tenim per més dies, m’ha donat una mica de bajón, per és diumenge i tenim al Marc amb nosaltres, jo intento relaxar-me però em costa molt, així que decideixo treballar, m’ajuda a no pensar, m’he posat amb la meva web que la tinc molt abandonada.

A casa hi ha un ambient tranquil de diumenge, desde el meu despatx no els escolto.

Ens passem en dia preguntant-nos com estem, ens mirem, ens analitzem, toquen temperatura…Tot ok!

El Marc s’està encarregant de tot, inclús de les fotos d’avui.

Des del meu despatx els escolto jugar, reconec que em fan una mica d’enveja però tinc molts dies per davant per gaudir del Roc.

Avui teníem una videotrucada amb uns amics del Roc de l’escola Bressol i no hem trobat el moment entre els uns i els altres.

El ritme que portaven fa 9 dies ha arribat a casa, ens hem ficat tantes coses a fer aquest confinament que no donem abast.

Els meus dies tornen a quedar-se curts, he estat fins a la 1 de la matinada treballant amb la meva nova web, ja no tinc clar que aprenguem alguna cosa d’aquesta aturada, quan torni a estar estressada rellegiré aquest diari i m’ajudarà a recordar que es pot parar.

C-Dia 10

En llevem tard i tranquil·lament, de bon matí al Marc li dóna per netejar tota la casa, jo faig l’entrada del blog d’ahir, la família la reclama.

El Roc s’ha entretingut una gran estona sol, cosa que li costa, i jugant amb els superzings ha trobat uns cromos que li teníem guardats per alguna ocasió, ha flipat i s’ha posat extracontent.

M’he posat el joc de zumba de la wii per moure’m una mica i el Roc ha volgut ballar amb mi, no sabia que li agradava ballar i que ho feia tan bé.

He sortit a comprar, veure a la gent d’un en un em crea tristor. He anat al Mercadona, hi havia de tot menys paper de wc, estem amb 4 rotllos.

El roc sembla que està bé, no para de jugar i taral·lejar.

Feia 2 dies que no arribava a l’apudiment de les 20.00h. és un gran moment del dia.

C-Dia 11

Ja estem els 2 en ERTO, el 70% i el 50% d’una merda sou, no arriba per pagar el lloguer i les despeses de la casa, però aquí seguim junts, entretenint-nos amb TOT, m’imagino que per no pensar massa.

Cada cop em costa més trobar la part positiva de tot això. Que passarà amb tants ERTOS? El país pot suportar això? Podrem continuar pagant els nostres lloguers inflats?

Fa temps vaig començar a no programar massa la meva vida, ja que veia que no està sota el meu control, així que ara més que mai, millor no pensar molt més enllà perquè no tinc ni idea de cap a o anem.

M’agrada molt la cuina, sobretot menjar, però sempre tinc coses millors a fer que cuinar. Sempre he volgut posar-me al costat de la meva mare i que m’ensenyés a fer els seus menjars de cullera que tant ens agraden a mi i al Roc, doncs avui ha sigut el gran dia, llastima que a distància.

El meu cap torna a pensar més del compte, apa! A pintar figures, avui toca fer un homenatge a la sanitat, un Crosstrainer de Fanhunter que lluita contra el coronavirus.

Hora del té.

Que passarà quan ens deixin sortir? Apa! A fer proves de llum amb els focus que em van portar els reis i encara no havia estrenat.

El Roc també és feliç amb tot, pot ser que també ho faci per no pensar?

C-Dia 12

Dia molt tranquil, amb un matí dedicat a les plantes, el Roc li ha donat a totes de menjar i de veure.

Ens hem relaxat amb una pel de migdia i per berenar hem fet bastonets de pipes seguint la recepta d’un company de la classe del Roc.

C-SETMANA 3

He arribat al punt de no saber a quin dia estic ni a quina hora, així que començo el diari a fer-ho per setmanes. Això s’ha allargat més del que pensàvem.

Repartim el temps en estones per nosaltres, estones pel Roc i en estones per tota la família junta. 

Les estones per mi són per fer formar-me coma fotògrafa, fer ioga, videotrucades amb amigues i familiars o informar-me de com està tot a fora, això lo just. Dels meus sí que m’informo diàriament, de moment tots bé així que continuo gaudint d’aquest parón i no pensant gaire amb el que vindrà.

El Roc està canviant els quadres del menjador, no sembla que sigui un gran pintor, però intento que faci alguna coseta i a mi m’encanta veure el menjador decorat per ell.

Cada dia juguem a un joc de taula nou en família.

El Roc s’ha posat el rellotge conta passes, i realment es mou molt més del que sembla, ha fet 4 km en menys d’un dia sencer. A la nit m’ha posat el rellotge a mi i fent-me relaxació m’ha intentat baixar les pulsacions, he baixat a 45 i després li ha aposat al seu nino preferit i les pulsacions han pujat i em diu, està una mica nerviós ara, però veus com jo sabia que tenía cor.

Estic retocant fotografies d’una parella que realment no sé si és podran casar el 6 de juny, practicant amb el retoc de la miniformació d’ahir, encara és de dia i escolto l’aplaudiment de les 20.00h. el dia ha passat molt ràpid, pujo corrents al terrat, avui és diferents, els veins en viem les cares.

Cada dia se sent més còmode parlant així. Avui amb 2 companys de classe ha estat molta estona explicant-se moltes coses, inclús fent plans de futur de quan tornin al cole, han estat 1h.de xarrera.

També hi ha moments que estem una mica més tensos.

Avui tenía la necessitat de fer neteja de coses, que havien de marxar coses de casa per estar més a gust, això normalment un cop al mes em passa, però el Marc m’ha ajudat i ho hem fet a lo grande.

Amb la bossa de roba per llençar ens hem disfressat els uns dels altres i hem fet una festa amb música actual i pica-pica, fem el rol cadascú del que anem vestits.

Avui el meu moment l’he invertit en la casa, he fet ciment i he arreglat les humitats del lavabo, he deixat el seu temps d’assecament que normalment sóc massa impacient per esperar i després l’he pintat.

També he pintat la finestra del lavabo i les portes del pati fins que s’ha acabat la pintura, quina pena ara no puc comprar més.

He posat a hidratar 2 fulles d’aleo vera 24 hores, torno a esperar el temps necessari com una campiona, sé que tinc temps per tot. I em faig un tractament d’aloe vera amb la calma, espero fer-ho més sovint, tinc una aleo vera gegant.

Diumenge fa molt bon dia, el Marc ens prepara una barbacoa amb el que tenim, som molt afortunades, poder respirar aire i que ens doni el sol des de casa.

Hem tret els playmovils oblidats i hem muntat el càmping que tant m’agrada, un cop tot muntat el Roc em diu, comencem a jugar i per mi ha acabat el joc, m’encanta el muntatge, sempre ha sigut així.

Dia 30 d’abril, per fi han parat les obres, després de 17 dies de confinament.

Ja hem jugat a gairebé tots els jocs de taula que tenim, és el meu millor moment en família.


C-SETMANA 4

Fa temps volia fer aquest quadre, per falta de temps i material mai he pogut, doncs aquí tancats comences a buscar per casa i surt de tot i més.

Paciència i molt AMOR.
Seguim el ritual de l’arròs.

A la segona visita del tiet Uri per tornar-nos les claus del cotxe ens va portar per fer un pastís de xocolata, doncs ja l’estem fent.

El decorem amb fondant i virutes de pirates.

Cada nit fem trucades amb els avis, aquesta els hem juntat als 4 en una videotrucada.

Avui de bon matí em truca la Helena i hem demana que fasi un mini ball.

A la nit arriba el resultat.

El tiet també en va portar per fer aquesta manualitat, i així passem el matí.

Seguim amb els reptes del grup de classe, la veritat és que fan passar millor els dies i fan sentir-te més a prop dels Flamencs.

I aquest repta l’hem començat nosaltres.

Aquesta tarda ha tocat muntar l’scalextric, i jo aprofito per fer feines de Agno3photo.

Avui tenim una gran visita, el iaio Lee va ha portar menjar a les iaies i de camí el veurem. Aprofitem i li donem 2 tuppers, un amb les llenties del Marc i un altre amb els meu fideus, ells en porta en donuts que tenia guardats pel dia de circ del Roc.

Ens hem trobat una marieta al pati, l’hem observat una estoneta de ben a prop, el Roc és l’únic insecte que toca. 

Avui ens han dit que això s’allarga 15 dies més, no estem malament, però no sé com ens pot afectar això al nostre cap.

Avui tinc un dia mandrós, aquest dia havia d’arribar, no em ve de gust fer res, així que deixo al Marc preparar la massa de pizza.

Però quan toca preparar la pizza i veig al Roc tan animat tot i no agradar-li em marxen les mandres, com em diu el Roc: -Mama, deixa les mandres per a un altre moment!

Les feines de cole continuen a casa, cada cop es fan més difícils, la feina d’aquest matí del Roc és trucar a la iaia Fina i apuntar la recepta per fer torta de pa, ahir el iaio Lee ens va portar una mica i estava boníssima.

Avui han tingut una bona xerrada, el Roc tenía ganes d’explicar-li moltes coses a la iaia Fina.

Avui per dinar toca pollastre fet per la mama, que s’ha tornat una cuinetes,i volem preparar el nostre pa per sucar.

Tinc la sensació que ens passem el dia fregant plats, sobretot gots, però amb música o la resisténcia molt millor.

De sobretaula un joc de taula sempre va bé al sol, fins que l’aire o el fred ens fa marxar, ja estem repetint jocs, avui toca Fanhunter.

El Marc ha tornat a pintar figuretes, ara està molt motivat amb el seu personatge preferit, Don Depresor. 

I continua pintant.

Avui dia 5 d’abril era el dia que havíem de sortir cap a Londres, un viatja que ens tenia molt il·lusionats, anàvem als estudios de Harry Potter amb les entrades que els reis havien portat al Roc. Fa dies li vam dir al Roc que no podríem anar a Londres ell es va posar a plorar molt, ara ja ho tenim més que acceptat, per sort ens han tornat els diners de l’allotjament i estem a l’espera dels avions, així que podrem anar en un futur.


Avui diumenge i sol, el Marc ens prepara una barbacoa, realment penso en els veïns que li arriba l’olor i no poden i penso que si en aquest moment visquéssim al pis anterior no estaríem igual de bé, un pis que de normal ja em sentia entre reixes, no arribava mai el sol directe ni podia treure el cap per la finestra, penso que això és puntual però poden haver moltes maneres de viure-ho.

Seguim pintant tots figuretes, el Roc ens anima, té ganes de jugar amb totes les figures pintades, ell demana pintar un Fanhunter, li hem fet passar la prova de pintar la seva vaca, la veritat és que la superada, pel mimo que li ha posat.

Li ha caigut la dent al Roc, abans d’anar a dormir li preparem la seva caseta Lego al ratoncito Pérez, l’alcalde ha dit que té permís per circular lliurement, així que l’esperem.

El Roc li ha cantat una cançó molt maca i li ha ficat la dent a la butxaca.

Al matí el Roc s’ha llevat amb molta il·lusió, ha anat directe a mirar la caseta del ratoncito Pérez, s’ha trobat la porta oberta i a dins 2 sobres de cartes de futbol i una moneda de 2 euros, el Roc diu que el rantoncito Pérez es porta sempre molt bé amb ell.

Està molt emocionat amb un cromo que li ha sortit, el seu primer entrenador, Rubi del Betis, no té ni idea de qui és, però no se separa d’ell, fins i tot ha dormit amb ell, a mitjanit li he posat a la tauleta i al matí el tenia un altre cop a sota el coixí.

Hem començat amb les olimpíades al pati, unes proves de relleus en equip que s’ha inventat el Roc, i van agafant dificultat segons anem jugant, ell diu que ens passem el cetro. 

Pocs jocs de taula ens queden per jugar nous, així que avui ha tocat el Hundir la flota, el Roc no havia jugat mai, i jo tants cops de petita.


Avui 8 d’abril el meu germà Uri fa 33 anys, fa dies que el volem sorprendre d’alguna manera, vaig mirar que li portessin un vermut a casa, però no he pogut contactar amb ningú, quan semblava que l’opció de què li portessin un Burguer King amb la corona del Burguer un escrit, però resulta que me l’han cobrat i tampoc ha arribat, així que fracàs total, el Roc m’ha vist que estaba trista i ha intentat ajudar-me li ha preparat un panet rodó amb espelmes i l’hem fet una videotrucada la família, li hem cantat cumpleaños feliz i el Roc ha bufat les espelmes a l’hora que ell bufava, al mateix temps el meu pare ha passat per la porta de casa seva, ja que venia d’arreglar el telèfon de la meva àvia que està sense telèfon i sola, ha sigut tot molt fred, per sort, a la tarda treballava i els nois del pis on treballa li han preparat una festa sorpresa, amb decorat de nadal i música àrab, una taula molt maca decorada amb unes flors i un pastís que ha pogut bufar, m’han semblat súper maco poder celebrar el teu aniversari així en moments de confinament. Fins i tot han ballat agafats, he vist contacte i l’escalfor que trobem faltar tants aquests dies.

S’apropa Sant Jordi, i encara continuarem confinats, així que el Roc i jo li estem preparant un còmic a Marc.

El Marc està molt enfeinat amb reunions del comitè, es passa moltes hores al meu despatx, així que hem tingut molt de temps per avançar el còmic sorpresa sense que ens vegi.

Ens ha quedat tan xulo que el Roc ha dit que li volia donar ja i que la segona part li donarà per Sant Jordi.

El Roc no deixa de dir que està molt feliç, salta, balla, canta,riu,… Acabo pensant que un nen d’aquesta edat poc més necessita que tenir els seus pares al costat i que estiguin per ell.


De bon matí ens hem trobat un altre marieta al pati, sembla que ara els hi agrada venir. Ens posem a investigar sobre aquest insecte, que menja, que els hi agrada i resulta que són ideals per als horts, acaben amb les plagues i trobem com construir una caseta per a marietes.

Primer hem fet una caseta de cartró que només venen les formigues i no la podem regar. Més tard de semblar que no tenim cap material necessari per a construir la caseta ideal ens posem a buscar i resulta que tenim de tot per casa.

Ens ha quedat bastant bé, però ens vénen a visitar uns bitxos verds brillants que han enamorat al Roc, el Roc passa de fugir de tots els bitxos a ser el cuidador de bitxos, els agafa, observa, escolta, investiga que mengen i els hi dóna a menjar i beure.

S’ha fet molt amic d’un bitxo verd, li ha posat verdecito, així que la caseta de marietes ha passat a ser del verdecito, l’agafa i el deixa a cada moment i de tant en tant li dóna aigua.

El iaio Lee en un dels seus viatges ens ha tornat a portar el menjar de la iaia Fina, el Marc tasta el seu menjar i em diu que em queda molt per arribar a cuinar com ella, veig al Roc com disfruta del seu menjar i vull cuinar-li així, estic en procés.

També m’ha portat la meva mascareta, l’he pogut estrenar quan he anat a comprar aigua a la tendeta del costat de casa, quan la porto em costa respirar amb normalitat però realment em sento millor ja que la tenda estava a tope de gent que de normal.

Seguim apilant plats, amb L’Ignatius molt millor, fins i tot amb unes risas.

El Roc es desperta i s’en va directe a visitar al Verdecito.

Doncs sí, allà l’espera a la seva caseta, i no està mort, se li veu molt agust.

Avui ens han arribat per correu les notes el 2n trimestre del Roc, una valoració excel·lent, excepte ed. Física, la Montse l’anima a continuar així i el felicita. I els papes que sempre tenim el don de sorprendre el Roc li hem preparat un regal.

C-SETMANA 5

S’apropa Sant Jordi, aquest any no podrem triar el nostre conte a les paradetes de Terrassa, ni anar a l’Andròmina a buscar el llibre del Marc. Aquest any toca hand made, ens preparem còmic i contes per regalar-nos.
Un cop he començat m’he super motivat, ahir tota una tarda immersa en el conte del Roc, el tema és el coronavirus, una forma de recordar aquest Sant Jordi confinat.

Avui hem dedicat tot un matí els tres immersos en les nostres historietes, ha sigut brutal, moments que en una vida de rutines, màxim estres i preses mai hauríem dedicat tant temps a això amb tanta concentració, creació i amor.

La ment és molt agraïda, si li dónes una mica d’imagiació i l’animes comença a crear i tu que ho vius o gaudeixes.


Jo cada cop més apalancada, com una lleona al zoo, tot cobert però falta adrenalina. Intento buscar idees, avui toca al joc de rol dels detectius de monstres, un joc que ens agrada molt i el fem de tant en tant.

Aquest cop el Roc i jo estem amb problemes, el Roc és un músic, aquesta tarda té un concert i els seus instruments han desaparegut i jo una jardinera a la qui li roben les seves eines de jardineria, omplim de pistes la casa i amaguem als monstres, truquem al detectiu Marc perquè els capturi.

I així passem una estona en família divertida.

Avui hem celebrat el dia de la mona, el Marc ens ha preparat una barbacoa al solete, ja és tot un expert.

Després de dinar el Roc ha tingut que superar vàries proves per aconseguir la seva mona.

El Roc ho ha gaudit molt! Després s’ha passat la tarda col·locant cromos de futbol i jo prenen el sol.

Després de les festes de setmana santa, han començat les classes virtuals, des de l’escola envien feines a fer, una mica de tot, encara no tinc clar com valoraran això, però de moment les anem fent, alguna és entretinguda i ens fa passar el dia.

El Marc està molt emocionat ha après a jugar a un dels seus jocs preferits, el Batman, la veritat és que m’ho passo molt bé jugant, té una dinàmica brutal i et fa viure l’acció.

Sembla que les diapositives han tornat a la meva vida, un amic de un amic vol passar totes les seves diapos a digital, potser aconsegueixo treure alguna cosa de diners per aquí, de moment estic fent proves per digitalitzar-les.
El meu pare també està fent una feina de la uni d’una diapo, al Marc s’ha posat a mirar un reportatge seu fet amb diapos i el Roc s’ha motivat a mirar diapos de la patum, així que he preparat una sessió.
He tret el projector de diapositives i sembla que funciona però de forma manual i de tant en tant s’apaga perquè s’escalfa però he pogut reviure per un moment el meu passe de diapos familiar de quan era petita, una experiència inoblidable.

C-Setmana 6

El Roc té moltes feines a fer, tinc la sensació que no donem abast.

Demà celebrem la diada de Sant Jordi, el Roc i jo amb molta il·lusió estem preparant la sala per al concurs literari Sant Jordi 2020, hem fet un gran cartell, hem penjat l’estelada com a senyera, hem assajat la llegenda de Sant Jordi amb una adaptació al nostre gust i el Roc estava tan animat que vol avançar el sant Jordi un dia, a la 1 del matí encara despert em diu que si ja es Sant Jordi ho podem anar a celebrar.

23 d’abril, ha arribat el gran dia que feia dies esperàvem, el Roc es desperta amb un somriure i molt emocionat vol començar amb la festa que tenim preparada, tots ens hem dedicat un llibre fet per nosaltres amb molt de carinyo, i avui fem la presentació del llibre que teníem amagat i ens moríem de ganes d’ensenyar. 


Esmorzem com a piscolabis a la sala de la festa, el Marc té molta feina i ha de marxar, així que fem un assaig de què serà la festa amb els meus pares a través d’una videotrucada, hem començat amb l’assaig de la representació de titelles de la llegenda de Sant Jordi adaptada pel Roc i per mi, amb un final feliç i seguidament el Roc els hi fa fet la lectura del seu còmic.


Han aprofitat per fer una feina de l’escola del Roc, una escultura a partir de material reutilitzats, el Roc ha decidit fer una fàbrica de xuxes.

El iaio Lee ens ha fet una visita, ens ha portat el llibre de Wally que ens faltava i la meva rosa confinada, nosaltres a canvi com a agraïment li donem un tupper de Fregola d’ahir que em va quedar boníssima.

Finalment ha arribat l’hora de plegar del Marc i hem pogut fer el concurs literari tots junts, el Roc i jo hem començat amb l’espectacle de titelles, després de tant assajar ens ha quedat molt bé, hem fet la presentació i lectura dels nostres llibres i després hem fet votacions a la millor presentació, il·lustració, guió i edició.

Tots hem tingut premis de participació però el guanyador amb més vots ha sigut el Roc així que ha tingut un premi especial, cromos d’Adrenaline.


El Marc també ha tingut un regal especial, amagat entre els còmics exposats s’ha trobat l’últim còmic de Cels Piñol, signat per ell i amb una làmina original.


El Marc ha flipat i li he pogut explicar tota la història per aconseguir aquest còmic, després de tot amb un final feliç i regalat per Cels Piñol.

Avui el Roc ja es pregunta si per Nadal encara estarem confinats.

El Roc s’apropa als 7 anys, està molt motivat amb la lectura, sobretot després de Sant Jordi i s’ha animat a explicar-li un conte al iaio després de una video trucada de 2 hores i com no sabia que més explicar-li ha decidit explicar-li el seu conte preferit, el que la generalitat li va regalar pels seus 6 anys, i saber que ha sigut gratis fa que li agradi més.

Avui comença el desconfinament, deixen sortir als infants en una franja horària per edats i amb unes limitacions, pensava que el Roc no tenía presa per sortir, però diu que vol recordar com és el carrer, ens deixen anar a 1km. de distància durant màxim 1h. així que mirem a qui podem anar a visitar al balcó, els avis de Terrassa estan a 700m. Viscaa!!, els hi farem una visita.

En sortir sembla que pots respirar, t’agrada la sensació de llibertat, però al cap d’una estona caminant, limitat, amb la mascareta que et costa respirar, tenim set i passen per davant d’una font que no podem fer servir, ni seure als bancs, ni apropar-te on hi ha molta gent,…el Roc pregunta que quan podrem tornar a passejar amb normalitat i veure aigua de les fonts, jo també m’ho pregunto. 
Arribem als avis i no els podem tocar… Llavors la sensació de llibertat desapareix. Tenim ganes de tornar a casa on per sort em sento molt a gust. Ens treiem tota la roba a la porta i directes a la dutxa, ara em sento bé, però molt cansada, he fet la meva primera migdiada del confinament.

C-Setmana 7

Amb la motivació de sortir amb el Roc, m’he animat a fer una Gimkana fotogràfica per sortir amb infants i l’he compartit a les xarxes socials,  ja que poques opcions hi ha pels que sortim per la ciutat, hi ha qui passeja pel bosc i crec que ho necessito però el tenim a més d’1 km. Per sort la visita als avis no falta.

Fa bon dia, i ens animem a sortir amb la càmera de fotos, el Roc s’ha motivat i està a la recerca de l’abecedari subliminal per la ciutat.

Les visites al balcó dels avis s’ha convertit en un joc, hi ha dies que la bossa baixa amb tuppers i si no jugar a atrapar-la és diver.

Ens espera un cap de setmana de celebracions, demà l’aniversari del Roc i el següent el del Marc i el dia de la mare, fa dies que organitzem l’aniversari, quan tot això va començar no pensàvem que arribaríem als aniversaris confinats, però així ha tocat aquest any.

El Roc està molt nerviós i hem decidit començar a preparar la festa, ell la prepara com si haguessin de venir molt convidats, a fet racons de joc, taula de begudes…arriba la nit i creu que ni podrà dormir.

Les 5 del matí, el Roc es lleva dient que comença el seu aniversari, Roc encara no ha sortit el sol! A les 8.00 en punt obre els ulls, papa, mama ha sortit el sol, Roc quina hora és?, les 8.01, jeje. Posa tanta emoció que no pots evitar il·lusionar-te amb ell, però tinc molta son, ahir em vaig quedar fins a les tantes preparant jocs de pistes i proves per a l’entrega de regals, i el primer és actiu.

Encara amb les lleganyes als ulls, comencem amb les primeres proves, així podrà aconseguir el seu primer regal, motivat i amb ilusió les fa totes super ràpid.

El segón regal és anar a casa del iaios i li donaran pel balcó els seus regals hand made de la iaia Fina.

De camí a casa dels iaios a les 10.30 observem que només hi ha gent gran pel carrer, però molt gran, avis als bancs… Un ambient no habitual al vist fins ara, amb un Parc de Vallparadís ple d’infants, el Marc ens envia un missatge dient que tornem cap a casa, que fins a les 12.00 no podem sortir, hi han canviat l’horari de sortides, els +70 d’edat fins a les 12.00 i després els infants, així que tornem cap a casa sense visita als avis ni regal.

Hem decidit fer canvis en el timing, últimament la meva vida va així, així que m’estic adaptant a aquest medi, sense programar massa i les coses van arribant.

Aprofitem per fer unes partides al Draftosaurius, un joc molt divertit.

A les 12.00 sortim cap a casa dels iaios, ara si trobem nens i nenes pel carrer, al balcó tenen preparat un cartell felicitant-lo i fan baixar els regals d’un amb un, són regals fets per la iaia i la cara del Roc és de màxima felicitat amb cada un d’ells. Diu que tot el que sigui fet per la iaia li agrada.

Els veïns s’han afegit a la felicitació

Arriba el pastís, a casa no som de pastissos però si de donetes, així que surt el nostre pastís estrella, la muntanya de donetes.

El Roc espera impacient la videotrucada dels avis de Sant Feliu, aquest any no ho podem celebrar junts, bueno seguramant quan ens trobem tindrem ganes de fer totes les celebracions endarrerides.

El primer dia que va saber que no podia tenir la seva festa d’aniversari amb amics família es va posar trist, un com va ser conscient de la situació va agafar amb il·lusió el que vingués, sempre ha confiat amb nosaltres, crec que s’ha oblidat que li falta algú.

Comença el joc de pistes per aconseguir el seu últim regal.

Toca partida al yoshi’s crafted world, el joc tan esperat fa temps, ens ho passem massa bé jugant junts.


Avui és l’aniversari del Marc, fa 7 anys que no tenia un dia dedicat a ell, un aniversari sense compartir, bé també és el dia de la mare, així que no és 100% per ell. No s’ha llevat a les 8.00 del matí com el Roc, ni ha demanat els seus regals impacientment, encara que poca sorpresa hi havia, Amazon només ho domina ell.

Amazon, ha entrat a les ments de totes aquest confinament, en tot moment han fet les seves ràpides entregues de tot.

Però no sóc d’entregar un regal i punt, el pack de Star Wars del Marc l’ha pogut obrir gràcies a la seva saviesa sobre el tema en un concurs de preguntes, llegides pel Roc perfectament i transmès en directe amb la seva família.

Dins aquests cap de setmana de celebracions també és el dia de la mare, fa dies que pensava com la podia sorprendre confinades, vaig intentar que li portessin uns geranis a casa, la seva planta preferida, però a les floristeries poca cosa queda o no funcionen. Així que vaig decidir fer-li una panera amb totes les seves coses preferides que puc trobar a un super, el comerç que tenim obert, segurament no són necessitats primàries però hi són.

Per la resta de mares he fet un sorteig a Instagram https://www.instagram.com/p/B_cYebxAmK0/ i avui sabrem qui és la guanyadora.

Una casa sense pastissos, tornem al pastís de donetes aquest cop amb una maduixa a sobre i ens barallem per ella.

738 comentarios en “Confinament

  1. I have been browsing online more than 2 hours today, yet I never found any interesting article like yours.
    It is pretty worth enough for me. Personally, if all website owners and bloggers made
    good content as you did, the internet will be a lot more useful than ever before.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *